Dia 2

Sembla que això del bloc m'ha estimulat. Semblava una tonteria, però ja hi torno a ser aquí, enganxada. La meva amiga Mariló (pobreta, és una mala coincidència) ha vingut aquest matí a fer un cafè i m'ha estat configurant la pàgina. Per mi, tot això és màgia negra.

Ella és de l'opinió que hauria de posar títols i hauria de descriure qui sóc. M'he adonat que en el primer post no vaig posar qui sóc ni a què em dedico, no va ser intencionat, és que no sabia què escriure. I ara no tinc ganes de donar massa detalls de la meva vida. Deixem-ho en que sóc una Maria qualsevol i ja està.

Després vaig estar pensant que potser això ofèn totes les Maries, però no va amb mala intenció. I si alguna Maria llegeix això algun dia, que sàpiga que és un nom que respecto molt i que en cpa cas he volgut semblar impertinent. Simplement, penso que de Maries n'hi ha moltes en aquest món i per tant, em sembla un nom comú que exemplifica la meva idea. Vaja, ja us vaig dir que no sóc escriptora.

Em ric de mi mateixa, m'estic dirigint a un públic, com si hi hagués algú llegint aquesta merda. El meu nòvio s'acosta a l'ordinador, però no li deixo llegir, ja que em fa vergona què pugui pensar de mi. Clar que a ell també li fa vergona certes coses que pugui pensar d'ell, com que la té massa petita pel meu gust, o que comença a quedar-se calb i això em té amoïnada. I ell deu pensar de mi que em passo el dia asseguda al sofà mirant la Tele i menjant xocolata o galetetes salades. Per tant, potser no m'hauria de fer vergonya que llegís això, perquè la meva cel·lulitis és pitjor. No ho sé. Potser algun dia. Clar que hauria d'esborrar això que he escrit d'ell, i la meva amiga Samantha m'ha recomanat que posi les paraules tal i com ragen. Així que crec que potser no, no crec que l'hi deixi veure.

Bé, potser que deixi d'escriure. És gairebé l'hora de dinar, i ell vol que faci pollastre a la cervesa, que li agrada molt. No tinc massa temps, perquè a les 3 he de tornar a treballar, però sinó s'enfada una mica i em sap greu, que ja en té prou a la seva vida com perquè a sobre jo em converteixi en una altra decepció.